|
Pau entrà a sa casa |
|
|
|
|
|
Pau entrà a sa casa tatarejant un vals de Strauss. Estava content. S'ompligué un got d'aigua i s'encaminà a la sala. Ésta era una habitació rectangular, de tres per sis metres, amb pocs mobles. A una banda hi havia una cadira amb una tauleta. A l'altra banda, sobre la paret, el retrat d'una persona al brocal d'un pou. El fons era un paisatge de muntanyes en una nit turmentosa, amb llamps i pluja. L'home, vestit amb uniforme de mariscal francés, tenia la mirada perduda, a mig camí entre l'espectador i la boca del pou. A la ma, en un gest que bé podia ser una carícia, agafava la cadena del poal. Pau s'assegué a la cadira, deixà el got d'aigua a la tauleta i clavà la seua mirada en el quadre. Deixà de xiular. Al moment, dues grosses llàgrimes començaren a esvarar dels seus ulls.
|
|
|
|
|